El pati de l’escola és l’espai on
els infants passen una estona a l’aire lliure. Allà, un cop superada les seves
inseguretats, es mouen amb llibertat per un espai ampli, obert, gran. Exploren
l’espai i el material, juguen a pilota o amb la sorra i els estris, busquen
racons per amagar-se, pugen al tobogan, el pont, corren, gategen, interactuen
entre ells/es...
Al pati, també busquen la
companyia de l’adult per jugar, per consolar-se o simplement per seure al seu
costat mentre observen el que passa al seu voltant.
Els educadors i educadores estem
allà, donant respostes a les seves necessitats, acompanyant-los amb la mirada i
observant el que fan, com es mouen, com es mostren...
En aquest espai, com en els
altres, es viuen moments en els quals sorgeixen conflictes, que els infants
encara no saben resoldre entre ells/es i necessiten de la intervenció de
l’educador o l’educadora per trobar una solució. Però, també es viuen moments
en els quals, sense l’ajuda de l’adult, ells/es sols/es busquen o troben la
solució.
És el cas que va viure l’Alice un
matí al pati.
Si observeu les fotos amb
atenció, veureu a l’Alices asseguda al costat d’un arbre. La seva cara denota
inseguretat i sembla no voler estar allà. De cop, el
Mamadi passa molt a prop d’ella, gatejant veloç, segur i amb un somriure a la
boca. Sembla gaudir del que fa. L’Alices se’l
mira, l’observa amb atenció durant una estona i el seu semblant va canviant,
fins que al final sembla contagiada de l’alegria que transmet el Mamadi i acaba
unint-se a un grup d’infants que juguen a prop d’ella.
I per acabar,
una reflexió que va sorgir en una conversa entre companys/es i deia així: “a
vegades, és més la por i la inseguretat que sentim els adults el que no deixa
que els infants ens mostrin tot allò que son capaços de fer”
