Des de l’escola bressol , us voldríem compartir la importància del joc en aquesta primera etapa dels 0-3 anys. El joc, és el mitjà totalment espontani i instintiu que l’infant fa servir per arribar al coneixement, per aprendre coses. No és allò que fan per distreure’s, per fer alguna cosa o matar el temps. No hi ha una altra manera possible per a un infant d’aprendre coses que no sigui jugant. El joc, basat en el moviment lliure del cos, en l’experimentació del seu entorn més proper i en la interacció amb els altres és l’eina més poderosa que té l’infant per enfrontar-se als desafiaments i problemes futurs, mitjançant el joc, té experiències amb les que es generen connexions neuronals, mai en generarà tantes a la seva vida, i com més jugui i més es mogui en llibertat, més connexions i més aprenentatges farà.
Partint d’aquesta premissa, de la importància en el joc i el moviment, us volem compartir també la preocupació per l’ús de les pantalles en aquestes edats. Les pantalles creen addicció, això vol dir que és el cervell qui les necessita i qui demana obtenir aquell estímul ràpid que dóna una recompensa inmediata, sense esforç. El cervell dels infants està en plena formació , treballant i aprenent constantment, per tant és molt sensible a aquesta addicció i s’hi enganxarà molt ràpidament. Però ni el mòbil, ni la tauleta, ni l’ordinador, ni la tv poden substituir les experiències que els nostres infants tindrien jugant ni les connexions que faria.
Cada cop els professionals que treballem en aquesta etapa, trobem més infants que mostren menys capacitat d’atenció, han d’estar constantment en moviment com cercant algun estímul , que els hi costa concentrar-se en el joc amb materials, que tenen mancances en el llenguatge i la comunicació amb els altres…. i creiem que hi ha una relació directe entre aquestes dificultats i l’ús de pantalles.
Hem d’entendre que els nostres infants en aquestes edats només poden aprendre mitjançant la interacció amb els altres infants i/o adults. Necessiten tenir experiències constantment , experimentar sensacions per poder fer-hi front la propera vegada, només amb experiències podrem viure en comunitat i obtindrem prouta pràctica com per ser resolutius.
També ens agradaria recordar-vos que pels infants els adults som models de conducta i comportament, per tant , l’adult quan entra a l’escola a deixar a l’infant o ve a buscar-lo ha d’estar disponible per donar l’atenció que calgui, l’ha d’acompanyar, s’ha d’acomiadar o l’ha de rebre com es mereix. …i tot això no ho podem fer mentre utilitzem el telèfon o fem una trucada.
Els nens i les nenes necessiten interaccionar amb els adults que en tenen cura i és imprescindible que aquests siguin conscients de la importància que tenen les seves accions en l'aprenentatge dels petits.
Us deixem un enllaç que us porta a un vídeo molt entenedor, gràcies!!!!
